La santa que es banyava a l’Ebre

Sempre ha estat recomanable mantenir bones relacions amb els sants i les santes, especialment si es vol que siguin diligents en el seu bon ofici de mediadors amb els de més “amunt”. Quan aquests s’oblidaven d’obrir l’aixeta durant massa temps, els garcians i garcianes recorrien a Santa Magdalena amb rogatives demanant ajuda. Per tal que […]

Entre antigues torres, senyors i agricultors heroics

Alboçalaz va ser el nom del propietari sarraí de la torre que al segle XII s’aixecava a l’altra banda de l’Ebre, davant del castell d’Ascó. El gran riu ja havia vist arribar els ibers, fenicis romans i visigots. Ara era testimoni de les noves conquestes dels senyors cristians i de com la vella torre tornava […]

Horitzons balsàmics

Que tenen els horitzons que ens agrada tant contemplar-los? Els estudis neurològics més moderns asseguren que els entorns naturals tenen profunds efectes restauradors en el nostre benestar. Segons els experts, un entorn natural ha de comptar amb tres elements fonamentals per poder exercir plenament l’efecte reequilibrador sobre nosaltres: ha d’ajudar-nos a tenir la sensació que […]

Els ulls del coronel

Els bons caminadors i caminadores saben bé que la serra de Cardó regala horitzons bellíssims sobre les Terres de l’Ebre. A l’extrem nord del massís, quan la serra descendeix cap a les amables planes de la cubeta de Móra, hi ha una punta que guarda un significat especial, i no precisament per la bellesa que […]

La muntanya que estreny l’Ebre

“El riu havia començat a créixer a mitjanit, i a la clarejada, quan vaig despertar-me, ja el vaig sentir que roncava igual que un feram. Em va entrar un neguit que no em deixava aclucar l’ull. Aquell matí havíem d’emprendre viatge cap a Móra i el llaüt, amb una càrrega de vint tones de lignit, […]

Cims amb estels

Com és que hi ha muntanyes que són més que muntanyes? Doncs perquè els humans som animals simbòlics. Per ordenar el món i comunicar-nos, empaquetem i comprimim significats dins artefactes que, només poden obrir aquells que tenen les claus d’accés. És a dir, creem símbols, elements aparentment simples, però que, són plens de significats per aquells qui comparteixen els codis. Així, una muntanya que per a molts podria passar desapercebuda, per a d’altres, forma part de la seva vida i de la seva identitat.