Suavitats

Els grans rius com l’Ebre els costa quedar-se quiets. I no és només que l’aigua hi circuli. Els rius modifiquen constantment el seu recorregut, el seu curs. Lentament el llit es desplaça. Mentre es menja una vora, en fa créixer l’altra. De vegades això s’accelera de cop i volta, fins i tot molt violentament, durant episodis de crescudes i inundacions. Això últim, és clar, es va pràcticament acabar amb la construcció dels embassaments.

Aquesta obsessió dels grans rius de passar ara per aquí, ara per allà, és especialment evident a les parts més planes i en el seu curs final. És com si no volguessin arribar a la mar. Intueixen alguna cosa, segur. Deu ser per això que s’entretenen formant meandres i anant d’un costat a l’altre de la vall.

Per exemple, fa milers d’anys, el gran pare Ebre passava a tocar d’on ara és el poble de Vinebre, però, com qui no vol la cosa, va anar movent-se cap a l’altre costat per acostar-se a saludar l’antiga comanda templera d’Ascó. Així va néixer unes planes de terra fèrtil davant Vinebre. Com sovint fa la toponímia, el nom delata el seu origen. Les Illes en diuen, tot i que no en veureu cap. Els pagesos d’ambdues poblacions s’han afanyat a conrear-les de seguida que van poder. Terres planes, fèrtils i amb aigua; que més es pot demanar?

L’itinerari surt de Vinebre en direcció nord, seguint el camí asfaltat que porta a l’assut d’Ascó i a Flix. Aquesta paraula d’origen àrab descriu els murs que des d’antic s’han construït al riu quan ha calgut desviar aigua cap a un canal. En aquest cas, l’assut serveix per captar l’aigua que refrigera la central nuclear i que explica la ubicació d’aquesta gran infraestructura de producció d’energia. En arribar a l’alçada de la central, es gira a l’esquerra en direcció al riu, baixant per un camí rural de terra. Es continua després aigües avall, pedalant de manera molt agradable al costat del riu i dels conreus. Es passa sota la carretera C-12 i es continua avall pel camí formigonat. Al cap de poc es gira i es continua a l’esquerra, en direcció a Vinebre.

Donat que es tracta d’una excursió molt curta, a l’arribar davant el pas soterrat que comunica amb el poble, els que vulguin tenen la possibilitat de continuar a la dreta seguint el camí que porta a l’embarcador. Es tracta d’un camí plàcid apte per a persones amb mobilitat reduïda, amb espais de descans i que finalitza en la zona de serveis i pic-nic de l’embarcador. En arribar-hi, només cal desfer el camí per tornar a Vinebre.