Per a la majoria de nosaltres, l’Ebre és, bàsicament, un gran curs d’aigua d’un enorme valor ambiental. “L’aigua és vida” encara és el lema dels col·lectius que continuen defensant la importància del riu i el seu cabal, especialment per a les comarques de l’Ebre.
Fa no gaires generacions, la visió hauria estat una mica diferent. Llavors l’Ebre era, fonamentalment, el gran mitjà de comunicació i transport de productes i materials d’aquests territoris. En un país prenyat de muntanyes, l’Ebre era una mena de gran autopista que connectava persones i mercaderies. Això era així tot i les dificultats de navegació. L’Ebre no es deixa domesticar fàcilment. No té la placidesa dels grans rius europeus.
A finals del segle XIX, amb l’arribada del ferrocarril, el transport fluvial va rebre una bona sotragada. No passaria gaire temps, que el transport amb camions per carretera, aturaria l’expansió del tren i el que quedava del trànsit fluvial. L’estocada final va arribar amb la construcció dels embassaments de Riba-roja i Mequinensa. Als constructors els va sortir més a compte comprar les darreres llicències de navegació dels llaguts que restaven, que no pas construir les comportes que haurien assegurat la navegabilitat del riu pel futur.
El record dels vaixells fenicis —i fins i tot vikings— que remuntaven l’Ebre fins més amunt de Saragossa, per exemple, s’hauria esborrat si no fos perquè alguns entusiastes han recuperat embarcacions per continuar navegant pel riu. D’altra banda, el ferrocarril permet combinacions sensacionals per poder i gaudir de l’Ebre i resseguir el seu curs. De fet, depèn d’on es vingui, es pot arribar a la zona amb tren, pedalar, i tornar a casa sense que calgui agafar un cotxe.
L’excursió proposada comença a l’estació de tren de Riba-roja d’Ebre i acaba a la de Móra la Nova. El recorregut és sensacional. Es creua el riu diverses vegades per ponts i també utilitzant un dels últims passos de barca, el de Flix. Es travessen espais naturals protegits, refugis de cigonyes i camps de fruiters que a la primavera es vesteixen de delicadesa. Es creua un dels congostos del tram final de l’Ebre, utilitzant un vell camí de ferradura sensacional, el del pas de l’Ase (us tocarà baixar de la bici), i s’arriba a Móra d’Ebre seguint un encantador i plaent camí vora el riu.
Ruta pensada per arribar en ferrocarril a Riba-roja d’Ebre. Es pot agafar el tren a Móra la Nova o arribar-hi directament des de la localitat d’origen. Es tracta d’un itinerari molt atractiu, apte pràcticament per a tots els públics, si bé cal tenir en compte que al pas de l’Ase hi ha un tram curt no ciclable on cal caminar amb la bici al costat. El desnivell total és de 469 m pujada i 473 m baixada.
Per poder seguir correctament l’itinerari, cal descarregar el track. En aquest itinerari, el camí està senyalitzat com a GR-99. Recentment s’ha reforçat la senyalització amb senyals del camí de l’Ebre amb una senyalització específica i amb una nova nomenclatura de Camí de Sirga. Aquesta reforça la senyalització de Caminos Naturales.
Ajut pel projecte estratègic “Desenvolupament de l’oferta de senderisme i cicloturisme a la Ribera d’Ebre”. Operació: Ajuts destinats als projectes de cooperació dels grups d’acció local.
Actuació del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020, cofinançada per:
Plaça Sant Roc 2
Mora d’Ebre 43740
977 40 18 51 · 8h a 15h
