Ombres antiquíssimes

La Palma d’Ebre és un poble singular a la comarca. Mentre pràcticament tots estan a tocar o ben a prop del riu, la Palma és al mig d’un país ple de turons, barrancs i serres. Potser per això va afegir al seu nom el del riu, per tenir sempre ben present la seva identitat ebrenca. La Palma no ha abandonat mai el seu profund caràcter agrari i han mogut cel i terra per poder comptar amb aigua pels seus conreus. Així va néixer el seu embassament, una làmina d’aigua que sorprèn en mig d’un paisatge de secà. Els pagesos d’aquí saben ben bé que aquesta terra no regala res, però que si la treballes, és plena de vigor i energia.

Això és fàcil de comprovar admirant el sensacional pi de la Palma o pi de Cal Pino, un enorme Pinus halepensis, que és el més gruixut de tot Catalunya. Aquest arbre monumental creix entre camps d’ametllers i oliveres, dalt el pla del Sant, des d’on té una vista privilegiada del poble. De fet, fa més de quatre-cents anys que observa i xafardeja la vida dels seus veïns. Els entesos no acaben d’entendre d’on treu la salut, el vigor i l’energia aquest venerable arbre. Situar-se sota seu és deixar-se acollir per un ésser viu antiquíssim que segueix regalant ombra i protecció. A la Ribera d’Ebre és habitual trobar grans exemplars de pins; antigament, gairebé cada finca agrícola tenia cura d’un. La raó és precisament servir d’aixopluc a les persones, els animals de bast i els ramats davant el sol de plom dels estius.

La proposta té dues parts ben diferenciades. Fins a l’embassament és recomanable per tots els públics. A partir d’allí hi ha pujades i baixades més exigents. Se surt del de poble pel carrer de la Bassa del Pi. Després d’una curta pujada s’arriba al pla del Sant, on creix el majestuós pi de Cal Pino. Es continua per la pista que porta a l’embassament. Se segueix el camí que li dóna la volta agafant-lo des de la presa. Es retorna a la pista i se segueix amunt. Pràcticament dalt de tot, es va la dreta, cap al coll del Poncet, on s’agafa el camí de l’esquerra que baixa als camps d’oliveres de les Obagues. Es creua el collet de Sant Pere i es continua el tomb en direcció a l’estació de bombeig del reg. Abans d’arribar-hi s’agafa una forta baixada a l’esquerra. És el camí dels Estoldrans. Es deixa després de creuar el fons de la coma, per agafar, a l’esquerra, el camí vell de Bovera a la Palma d’Ebre, que puja fent llaçades al coll de la Creu. Només cal seguir-lo per tornar a fer cap al poble.