Potser perquè és plena d’història (pintures rupestres, tresors ibèrics, jaciments romans, etc.), Tivissa sempre ha mostrat un cert sentit de capitalitat. Durant segles ha tingut un paper destacat com a centre comercial i agrari en aquesta part de la Ribera, la qual cosa explica l’extensa xarxa de camins que la connectaven amb les poblacions properes i les nombroses masies del seu extens terme municipal, veritables indústries agropecuàries en l’antiguitat.
Pels excursionistes, Tivissa i la seva ermita de Sant Blai, també tenen un valor especial. Fou aquí on el 2 de març de 1975 es va pintar la primera marca dels Senders de Gran Recorregut a tota la Península, els populars GR. A inicis dels anys setanta del passat segle XX, els excursionistes francesos van animar els catalans a continuar un dels seus grans itineraris amb la intenció que, algun dia, arribés a Gibraltar.
El GR 7 es va inaugurar a Tivissa perquè van ser excursionistes de la província de Tarragona els encarregats de traçar el primer tram de Sender de Gran Recorregut de la Península. Especialment, les entitats de Reus havien adquirit una considerable experiència en la recuperació d’antics camins amb la celebració anual, des de 1965, del Dia del Camí de Muntanya, impulsat primer per Joan Domènech i posteriorment per Enric Aguadé.
