L’Ebre més amagat

Abans d’arribar al capdavall de la finca de Xesa, a la cantonada d’una barrancada, al final del mur de pedra seca que sosté un camp de mandariners, es troba el punt d’inici (1). El primer tram de camí és troba senyalitzat amb les marques blaves d’un dels itineraris del grup excursionista La Cameta Coixa de Miravet. Es comença a caminar pel costat d’un camp de mandariners i ben aviat s’entra al bosc, per rodejar el vessant i anar a buscar la barrancada de la Caseta de les Mallades.

Poc abans d’arribar a una collada (hi ha una marca blava en un molló de pedra), cal deixar el camí marcat per agafar-ne un altre a l’esquerra (2). Aquest porta fins a una altra collada emboscada, molt característica pel seu pou de pedra seca (3). En aquest punt es retroba, a la dreta, l’itinerari marcat que baixa de la Talaia. Són 200 m de desnivell i una magnifica opció per als qui vulguin una excursió més llarga. Els qui s’animin a pujar-hi tindran com a recompensa una vista excel·lent i molt poc coneguda del curs de l’Ebre al peu de la serra de Cardó, amb les muntanyes dels Ports al fons.

Es continua seguint les marques en direcció sud-oest, davallant per un corriol bastant dreterut. El camí va girant fins que la visió s’obre sobre el riu i pas de Barrufemes. De seguida s’arriba a una bifurcació (4). El camí de l’esquerra baixa directe a trobar el camí de Barrufemes (7) (és una bona opció si cal escurçar l’itinerari). Es continua pel de la dreta.

Aviat es baixa un pendent rocós i dret per acabar girant a la dreta i creuar el barranc. Al cap de no gaire torna a trobar un altre baixador rocallós i, finalment, es retroba el camí vell del Pinell. Se segueix fins arribar a una collada on es troba un petit maset enrunat (5). A mà dreta s’agafa la sendera que baixa fins a trobar l’inici del vell camí de ferradura del Pas de Barrufemes, a tocar de l’Ebre (6). Se segueix a l’esquerra, remuntant el riu. L’itinerari coincideix ara i fins a arribar al punt de sortida, amb l’itinerari del GR 99, el Camí de l’Ebre. El despreniments dels cingles són habituals i han malmès algunes parts del camí. De tota manera, mentre no s’aborda una recuperació més ambiciosa, s’han obert alternatives que garanteixen el pas.