La santa que es banyava a l’Ebre

Se surt de la part alta del poble, de l’església Vella (1), destruïda durant la Guerra Civil, a la Batalla de l’Ebre. Les vistes des d’aquí del poble, el riu i la cubeta de Mora, són magnífiques. A l’oest, a la banda del riu, surt una pista que baixa a trobar el barranc del Rec de Bas (2). Es creua el barranc i just davant, una mica a la dreta del camí que s’enfila cap a la granja de Ca la Figuera, es troba una sendera ben humil que, de fet, correspon al vell camí de Creveta, un camí de ferradura molt interessant que en realitat és el vell camí ral de Garcia a la Torre de l’Espanyol.

Durant segles, abans que els cotxes ens fessin més mandrosos, aquest era el camí que utilitzava la gent de Garcia per pujar de romeria caminant a la seva estimada ermita de Santa Magdalena, el primer dissabte després del Diumenge de Pasqua.

Amb unes llaçades el camí es planta de seguida dalt de plana conreada de Ca la Figuera (3). El camí la travessa al recte i s’enfila vessant amunt, entre oliveres abandonades i el bosc. Ben aviat es troba la pista d’accés a les torres d’alta tensió (4). El camí antic és a sota, malauradament emboscat, però es retroba de seguida a mà esquerra (5) i continua, molt intel·ligent, buscant sempre la millor cota, carenejant quan pot, per evitar perdre el mínim desnivell en una zona plena de barrancs arreu.

Més endavant es creua una altra pista (6) i es continua amunt per arribar a un collet i iniciar un descens fins a trobar, després d’un tram molt erosionat, el final d’un camí carreter (7). L’indret es coneix com a plaça dels Carros pel fet que, antigament, només es podia arribar fins aquí amb aquest vehicle. Se segueix recte amunt, deixant un vessant rocallós a la dreta, conegut com la Llisera. Després d’unes elegants llaçades s’acaba a la pista formigonada (8) que porta fins a l’ermita (9). La tornada és molt recomanable fer-la seguint el mateix camí.

L’ermita de Santa Magdalena va ser construïda al costat d’una surgència d’aigua que, segons asseguren, sempre raja, i aprofitant una balma natural ben grossa sota el cingle que es coneix com la roca de l’Ermita. Es tracta d’un edifici humil, que durant la Guerra Civil va ser incendiat, però que gaudeix d’un gran significat simbòlic pel profund arrelament del romiatge que allí es continua celebrant cada any.