“El riu havia començat a créixer a mitjanit, i a la clarejada, quan vaig despertar-me, ja el vaig sentir que roncava igual que un feram. Em va entrar un neguit que no em deixava aclucar l’ull. Aquell matí havíem d’emprendre viatge cap a Móra i el llaüt, amb una càrrega de vint tones de lignit, estava preparat al moll des de la tarda abans. —Ha pujat molt —va dir-me la meva dona després de donar una ullada al riu per la finestra—. Vols dir que us aviareu?
Vaig remugar que no ho sabia, però qualsevol que conegués una mica l’oncle Gòdia, el nostre patró, podria assegurar sense espifiar-la que, encara que s’ajuntés el cel amb la terra, el vell soltaria amarres.”
Així comença un dels relats de Jesús Moncada del llibre Històries de la mà esquerra, on explica una navegació trepidant, al límit del naufragi, cavalcant a sobre d’un Ebre crescut. Imaginar-se aquell llagut, carregat de carbó, enfilant el pas de l’Ase, amb el corrent colpejant les parets rocoses de la riba, encara posa ara els pèls de punta.
L’excursió proposada permet precisament, contemplar aquest estret de l’Ebre des de les alçades i caminar per l’històric camí de ferradura que encara es conserva. A més, l’ascensió a un dels millors miradors de la comarca regala unes vistes extraordinàries.
