Entre antigues torres, senyors i agricultors heroics

De la Torre de l’Espanyol a l’ermita de Sant Antoni, a la Mina, ascensió al Tormo i tornada pel camí ral de Garcia

Dades tècniques

Dades tècniques

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en telegram
Compartició en email

Introducció a la ruta

Alboçalaz va ser el nom del propietari sarraí de la torre que al segle XII s’aixecava a l’altra banda de l’Ebre, davant del castell d’Ascó. El gran riu ja havia vist arribar els ibers, fenicis romans i visigots. Ara era testimoni de les noves conquestes dels senyors cristians i de com la vella torre tornava a caviar de mans. L’any 1175, Alfons I de Barcelona va fer-ne donació al cavaller Espanyol de Prades, en pagament dels seus serveis en la conquesta d’aquests territoris.

Només set anys després el mateix rei va tornar-la a donar, aquest cop als cavallers templers, juntament amb Ascó i els seus termes. Després passaria als hospitalers i es mantindria en mans de l’església fins al segle XIX. Al seu recer, generacions de pagesos s’han deixat l’esquena aixecant marges i treballat les terres del voltant per portar el pa a casa. Avui, aquest voltant, mostren un mosaic agrícola envejable.

A les faldes de la serra del Tormo, els anjubs i les mines d’aigua parlen del bon fer d’aquestes generacions per gestionar un recurs tan preuat com l’aigua. Són exemples d’esforç, estalvi, prudència i saviesa que, de ben segur, poden continuar inspirant-nos davant els transcendentals canvis que l’emergència climàtica comença a provocar.

Mapa i tracks

Tracks

Mapa recomanat

La Picossa. Ribera d’Ebre 1:20.000 Ed. Piolet

Descripció de la ruta

Al carrer Balmes es troba l’arrencada del camí de Sant Antoni (1). Se segueix en direcció sud, cap a la serra del Tormo. S’arriba a una bifurcació (2). Els dos camins porten a l’ermita. El de l’esquerra permet deixar l’asfalt i puja fins a les parades de la Font de les Hortes (3) per tornar a baixar a trobar el camí principal (4). L’ermita de Sant Antoni és una petita construcció molt harmoniosa, aixecada al peu de les obagues de la serra i rodejada de grans xiprers (5).

Es continua pujant unes escales que connecten amb una sendera oberta recentment, aprofitant antics corriols, i que recorre les Obagues a mig aire. Al cap d’1,5 km es troba, a mà esquerra, el trencall (6) que porta a l’anjub de Sacaries (7). El paratge val amb escreix la petita marrada. El treball dels pagesos que van arribar a conrear aquests esquerps vessants resulta veritablement titànic.

Es retorna al camí per arribar a la Mina (8), una zona d’oliveres que ha estat objecte d’una ambiciosa intervenció de recuperació de patrimoni agrari. Molt encertadament, s’ha restaurat murs i construccions de pedra seca, així com el maset, la bassa adjacent i la mina d’aigua que dóna nom a l’indret.

Al final de la parada superior es troba l’inici del camí (9) per pujar al Tormo. Es tracta d’un interessant camí de ferradura que primer dóna accés a una diverses terrasses de conreu i que s’enfila decidit fins a sortir a la carena (10). A la dreta queda el Tormo que ofereix unes vistes fantàstiques. Es recula una mica i es continua fins al vèrtex geodèsic de lo Piló, (11).

Per salvar el cingle del cim, es baixa uns metres fins a trobar la sendera que condueix a l’airosa carena de lo Piló (12). El pas no és complicat, però cal augmentar la prudència. Passada la cresta, el camí puja primer per davallar suaument després fins al coll del Dellà de la Serra (13) on es troba el vell camí ral de la Torre de l’Espanyol a Garcia. Es va a l’esquerra. Al cap d’una estona es troba, a uns metres a la dreta del camí, l’anjub del Pla de la Mola (14) i no gaire lluny, el trencall (15) del camí que també permet arribar al Tormo per una altra sendera i que passa a tocar d’un gran forn de calç ben conservat i de l’anjub del Planxat.

Es continua avall i de seguida es troba una bifurcació (16). Els dos camins porten al poble. L’itinerari descrit va a la dreta, seguint el traçat del vell camí ral.

Recomanacions

El tram aeri de la cresta de lo Piló no és recomanable per a persones aprensives o amb poca experiència de caminar a la muntanya. L’alternativa més senzilla consisteix a tornar a baixar del cim pel mateix camí fins al primer encreuament (5). Des d’allí es pot connectar novament amb la proposta. L’excel·lent senyalització dels camins en aquesta zona facilita nombroses alternatives (el mapa comarcal del ICGC, però, conté alguns errors pel que fa a la localització de la toponímia, com en el cas de lo Piló).

Per poder seguir correctament l’itinerari, cal descarregar el track. En aquesta ruta però tot l’itinerari transcorre per camins senyalitzats en xarxa, indicant els diferents nodes amb temps i distàncies i oferint una infraestructura ordenada i òptima per a realitzar rutes amb propostes d’itineraris com és aquesta.

Galeria d'imatges