Altres ulls han contemplat l’Ebre des d’aquí dalt mateix. Com devia ser aquest territori durant la primera Edat del Ferro? Què els passava pel cap als habitants que van assentar-se dalt el turó de Sebes quan contemplaven el majestuós riu? La vida d’aquells avantpassats no devia ser pas idíl·lica, preocupats per una subsistència mai del tot garantida. Ara bé, una cosa és segura, per a ells el riu era sinònim de vida, com encara ho continua sent avui dia. El riu és identitat, és ànima, és voluntat de futur, és alguna cosa gran, immemorial, gairebé atàvica, un referent espacial i anímic que resulta molt difícil copsar des dels despatxos on es planifiquen transvasaments i obres públiques.
La passejada proposada transcorre per Sebes, un espai natural de gran valor ecològic, declarat reserva natural de fauna salvatge el 1995. A hores d’ara constitueix un dels majors canyissars de Catalunya, amb un excel·lent bosc de ribera que s’ha convertit en un fantàstic refugi especialment per a un gran nombre d’aus. La passejada permet també apropar-se a l’indret on es va aixecar el poblat protohistòric. Són visibles les restes d’alguns murs i de l’espai on es realitzaven els enterraments. Tanmateix, probablement el més evocador siguin les vistes des del turó per deixar volar la imaginació quatre mil anys enrere.
