Del riu al peu de la serra

Ginestar es va aixecar sobre terres fèrtils d’al·luvió, és a dir, portades per l’Ebre. Alguns vinculen l’origen del poble a antigues alqueries àrabs, cases de camp amb terres de conreu, generalment de regadiu. El riu els ha assegurat aigua i bones collites als seus pobladors, ara bé, també ha estat un dels pobles més afectats per les riuades. De tant en tant, l’Ebre s’ha endut dècades de treball i il·lusions, com la crescuda de l’any 1787, que va provocar tres morts i que va fer que s’haguessin d’enderrocar cent vint-i-tres cases.

Durant segles, les terres més fèrtils han estat, és clar, aquelles on les sínies podien treure aigua de l’aqüífer del riu per regar els camps propers. A mesura que ens allunyem del riu, però, això resulta més difícil o fins i tot impossible. Així, tot i veure l’enorme cabal d’aigua baixant per l’Ebre, l’agricultura tradicional de les serres de la comarca ha estat de secà, la que era capaç de resistir els calorosos estius sense una gota d’aigua. Avui dia, però, les bombes xuclen l’aigua del riu i l’enlairen per regar camps a cotes que els antics pagesos no haguessin pogut somiar mai.

L’excursió proposada permet fer un tast d’aquests dos mons, tan diferents, i de l’evolució de l’agricultura a la comarca. L’itinerari surt del poble travessant els camps de regadiu tradicionals que envoltaven el poble. Després de travessar la carretera C-12 per un pas soterrat se segueix el camí asfaltat que supera el primer sòcol de la serra per situar-se a les Planes, una zona tradicional de conreus amb una parcel·lació molt interessant.

L’itinerari arriba fins als contraforts de les muntanyes de Tivissa i ressegueix els seus peus, tot creuant diversos barrancs que baixen de la muntanya (Escalers, Comuns, Biscorn, Vallonga…). Els contrastos entre els paisatges de regadiu i els de secà són molt marcats. S’acaba retornant al poble pel camí del Collet de la Basseta que passa pel davant l’ermita de Sant Isidre (s. XVII).