Era mitjans de novembre de l’any 1308 i ja feia quasi un any que els templers de Miravet resistien el setge de les tropes reials. El desembre de 1307 Jaume II havia manat arrestar a tots els del seu regne acusats d’heretgia. El monarca català havia decidit treure profit de la desfeta de l’orde del Temple maquinada pel rei francès Felip IV, amb col·laboració del papa Climent V. Però a diferència de França, aquí els frares cavallers van tenir temps d’organitzar-se per resistir.
La fortalesa de Miravet es mostrava inexpugnable. Només la fam i les malalties podien vèncer les sòlides muralles del més formidable castell templer d’Occident. La resistència, però, no podia ser infinita i, després d’aconseguir unes condicions més honorables, el 12 de desembre es va lliurar el castell. Com explica l’historiador J.M. Sans, devia ser impressionant veure sortir els defensors de Miravet. “Quin dolor, quina frustració més profunda, quina impotència devia presentar el rostre del lloctinent dels templers catalans, fra Ramon Saguàrdia”.
Quatre anys després, a la capella del Corpus Christi del claustre de la catedral de Tarragona es decretava solemnement la innocència dels templers. Miravet era ja un símbol de la defensa de la veritat i la raó enfront de l’abús i la vilesa del poder, malgrat que es vestís de legalitat.
