Com és que hi ha muntanyes que són més que muntanyes? Doncs perquè els humans som animals simbòlics. Per ordenar el món i comunicar-nos, empaquetem i comprimim significats dins artefactes que, només poden obrir aquells que tenen les claus d’accés. És a dir, creem símbols, elements aparentment simples, però que, són plens de significats per aquells qui comparteixen els codis. Així, una muntanya que per a molts podria passar desapercebuda, per a d’altres, forma part de la seva vida i de la seva identitat.
A finals de 1929, dins el Centre Instructiu Democràtic de Móra d’Ebre, naixia La Picossa, una associació excursionista amb vocació essencialment cultural i de descoberta. Aquest és també el nom d’una muntanya que, des de la població, presenta una esvelta i atractiva silueta. Bellesa i singularitat són elements habituals en la construcció de símbols. No és estrany doncs, que Sant Jeroni, l’ermita més popular del municipi i de bona part de la comarca, fos construïda als seus peus.
La primera excursió “oficial” va ser l’ascensió al seu cim, com també la primera el 2001, un cop recuperada l’associació. Pels excursionistes de Móra d’Ebre, aquests és la “seva” muntanya, un espai íntim i, a la vegada, intensament recorregut. Un espai rodejat de camps i poblacions, però que conserva una marcada personalitat. Les vistes des del morral on es va instal·lar l’escultura d’un gran estel, són immillorables.
