Faió – Mequinensa – Flix

Les aigües de l’embassament, no sols van negar el poble, sinó que també van fer desaparèixer els camins que resseguien l’Ebre a banda i banda. Això fa que, per arribar a Mequinensa, la ruta s’hagi d’enfilar fins al capdamunt de l’altiplà per, després, tornar a baixar. Aquests és el tram de la ruta on és més important poder seguir el recorregut amb un GPS. A la part alta de l’itinerari es travessen grans plantacions de fruiters, no sempre seguint itineraris evidents. Aquests camps, però, originen paisatges de fantasia a la tardor, i especialment durant la floració a la primavera.

En arribar prop de Mas Borbó, cal decidir l’opció de baixada. L’itinerari va a buscar un antic camí de ferradura, que es despenja ràpidament pel vessant, per anar a trobar la pista que ressegueix el contorn de l’embassament. Es tracta d’un camí molt interessant però també tècnicament molt exigent. L’opció més còmoda és seguir la carretera A-1411 fins a Mequinensa.

Des de Mequinensa es travessa l’embassament per anar a buscar el camí que ressegueix el vessant esquerre i que va a buscar el barranc de l’Aiguamoll per començar a enfilar-se cap al poble d’Almatret. Es tracta d’un camí que comunicava diverses explotacions mineres en la seva part baixa i que més amunt canvia completament de paisatge quan arriben els camps de cereal.

Des d’Almatret es va a buscar els vessants de l’altiplà a la punta dels Escambrons. Novament cal decidir entre dues opcions de baixada. La Ruta del GR 99 segueix antics camins de ferradura molt exigents tècnicament. Una mica abans d’arribar, marxa una pista forestal, que condueix davant el pont de Riba-roja, on troba l’altre itinerari. Des d’aquí se segueix sempre el marge esquerre del riu per camins agrícoles molt agradables que condueixen a l’atractiva Reserva Natural de Sebes, coneguda especialment per la seva colònia de cigonyes. Després de travessar-la s’arriba plàcidament a Flix.