La santa que es banyava a l’Ebre
Sempre ha estat recomanable mantenir bones relacions amb els sants i les santes, especialment si es vol que siguin diligents en el seu bon ofici de mediadors amb els de més “amunt”. Quan aquests s’oblidaven d’obrir l’aixeta durant massa temps, els garcians i garcianes recorrien a Santa Magdalena amb rogatives demanant ajuda. Per tal que […]
Entre antigues torres, senyors i agricultors heroics
Alboçalaz va ser el nom del propietari sarraí de la torre que al segle XII s’aixecava a l’altra banda de l’Ebre, davant del castell d’Ascó. El gran riu ja havia vist arribar els ibers, fenicis romans i visigots. Ara era testimoni de les noves conquestes dels senyors cristians i de com la vella torre tornava […]
Les olors de les pedres
Potser perquè és plena d’història (pintures rupestres, tresors ibèrics, jaciments romans, etc.), Tivissa sempre ha mostrat un cert sentit de capitalitat. Durant segles ha tingut un paper destacat com a centre comercial i agrari en aquesta part de la Ribera, la qual cosa explica l’extensa xarxa de camins que la connectaven amb les poblacions properes […]
Horitzons balsàmics
Que tenen els horitzons que ens agrada tant contemplar-los? Els estudis neurològics més moderns asseguren que els entorns naturals tenen profunds efectes restauradors en el nostre benestar. Segons els experts, un entorn natural ha de comptar amb tres elements fonamentals per poder exercir plenament l’efecte reequilibrador sobre nosaltres: ha d’ajudar-nos a tenir la sensació que […]
Els ulls del coronel
Els bons caminadors i caminadores saben bé que la serra de Cardó regala horitzons bellíssims sobre les Terres de l’Ebre. A l’extrem nord del massís, quan la serra descendeix cap a les amables planes de la cubeta de Móra, hi ha una punta que guarda un significat especial, i no precisament per la bellesa que […]
La pau de l’Ebre
Poques coses hi ha tan majestuoses com contemplar el trànsit reposat, tranquil de milions de metres cúbics d’aigua. Qui més qui menys, sap de la força terrible que pot tenir l’aigua. Així doncs, poder-la observar discórrer plàcidament, pacíficament, regalant la vida, resulta un espectacle deliciós. Són molts els qui podrien passar hores i hores mirant-lo. […]
El riu de la vida
Altres ulls han contemplat l’Ebre des d’aquí dalt mateix. Com devia ser aquest territori durant la primera Edat del Ferro? Què els passava pel cap als habitants que van assentar-se dalt el turó de Sebes quan contemplaven el majestuós riu? La vida d’aquells avantpassats no devia ser pas idíl·lica, preocupats per una subsistència mai del […]
L’Ebre més amagat
L’Ibrahim tenia només deu anys però feia un quants que el seu pare li havia confiat la responsabilitat de pasturar el petit ramat de cabres amb què comptava la família. Vivien a la petita alqueria de Muràbit, situada damunt uns penya-segats que queien sobre el riu. Els navegants la trobaven a la sortida del pas […]
La muntanya que estreny l’Ebre
“El riu havia començat a créixer a mitjanit, i a la clarejada, quan vaig despertar-me, ja el vaig sentir que roncava igual que un feram. Em va entrar un neguit que no em deixava aclucar l’ull. Aquell matí havíem d’emprendre viatge cap a Móra i el llaüt, amb una càrrega de vint tones de lignit, […]
Ombres antiquíssimes
